La Psicoteràpia Psicoanalítica és un procés psicoterapèutic basat en les teories psicoanalítiques que ajuda a resoldre els problemes i els trastorns psicològics a través de la comprensió del nostre món intern (fantasies, pensaments, emocions, sentiments i somnis) donat que podem haver tingut experiències doloroses i difícils o vivències anteriors que poden afectar la nostra forma de comportar-nos i de relacionar-nos en el moment actual.
Si bé la Psicoteràpia Psicoanalítica no ofereix solucions ràpides, és un procés gradual de comprensió del nostre món intern i del tipus de relacions que establim amb els altres que permet que els canvis, encara que no siguin ràpids, tinguin una major durada que en altres tractaments..
La Psicoteràpia Psicoanalítica, si bé parteix de la psicoanàlisi, es realitza amb una freqüència menor ( 1 ó 2 sessions setmanals) i pot tenir una durada que va des del temps indefinit fins a breu i/o focal (6,8,12 sessions) i pot aplicar-se a nivell individual a nens, adolescents, adults, gent gran, o bé a nivell grupal (grups, parella, família). Continua llegint »
Xavier Pastor.
Ara que es parla molt de la felicitat, cal tenir present que viure amb conflictes ens fa infeliços i la incertesa del resultat encara més.
La felicitat ha estat objecte de recerca i de tractament en el pensament de la humanitat i en les polítiques dels que ens governen. Com ser feliç? Com aconseguir la satisfacció dels ciutadans?
Darrerament m’he assabentat que s’han recuperat i creat indicadors objectius i subjectius per mesurar la felicitat de les persones, ja que hi ha l’evidència empírica que demostra que els individus poden i volen valorar el seu nivell de felicitat. Fins i tot, el Consejo Superior de Investigaciones Científiques (CSIC) per mitjà de l’Institut d’Anàlisi Econòmica investiga la relació que s’estableix entre l’economia i la felicitat, ja que estudiar-ho permet entendre les preferències dels individus i el seu comportament, però també avaluar els efectes de les polítiques i el grau de satisfacció dels ciutadans i del país en general.
Tot i que hem assolit índexs molt alts de benestar econòmic i social, els indicadors objectius i subjectius indiquen que hi ha coses que ens fan infeliços, com per exemple, la incertesa, l’atur, etc. Continua llegint »
Xavier Pastor.
Des de la neurociència s’ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d’atracció i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona.
Ens adonem del poder que tenen les paraules sobretot quan es genera un conflicte i, especialment, si va en contra dels nostres interessos. Cada cop són més els experts que ens aporten dades. Des de la neurociència s’ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d’atracció i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona.
Al llibre “No pienses en un elefante”, George Lakoff, professor i investigador de lingüística cognitiva de la Universitat de Califòrnia, explica la importància en la selecció, ús i combinació d’unes paraules que relacionades entre elles i incorporades en un discurs formen un marc cognitiu que ens dota d’una manera d’interpretar la realitat, d’enfocar determinats problemes i d’establir solucions. Amb aquest marc es reforça i es crea un clima d’opinió. Continua llegint »
Fa unes setmanes fèiem referència a les diferents tipologies de xarxes socials existents. Parlàvem de les xarxes de continguts, de les especialitzades i de les generalistes.
D’entre aquestes últimes fèiem referència a Facebook, fins el moment, la xarxa generalista més important, la qual s’ha convertit en una de les plataformes més utilitzades per la població, que veu en ella una eina ideal per comunicar-se amb els seus amics,…
També mencionàvem a Twitter, una xarxa social de microbloging i de missatgeria instantània que permet enviar missatges amb un màxim de 140 caràcters.
Tanmateix a aquestes dues xarxes els ha sortit un competidor. Ha nascut Google + (també anomenada Google plus), una nova xarxa social que cerca la relació entre persones, i que de la mà dels experts d’una de les marques actuals més innovadores, ha aconseguit en unes 3 setmanes, uns 20 milions d’usuaris. Continua llegint »
Xavier Pastor. Publicat al Diari de Girona el 13 d’agost de 2011
Per uns dies, Lloret de Mar ha tornat al passat. El motiu, dues nits d’aldarulls i destrosses al carrer. Unes hores abans, 20 símptomes indicaven que estava a punt d’esclatar un conflicte.
1) És de nit, a la discoteca Colossos de Lloret de Mar hi ha 1.800 persones escoltant, ballant, bevent i passant-s’ho bé mentre punxa música el Dj. Tiësto. Es produeix una avaria elèctrica. 2) L’aire condicionat deixa de funcionar. 3) La discoteca solventa parcialment la mancança d’energia i no tanca. 4) Malauradament, la temperatura puja a l’interior de la sala. 5) Es produeixen les primeres lipotímies. 6) Els responsables del local obren les portes d’emergència i deixen sortir les persones que no es troben bé. 7) Cada cop hi ha més joves fora. 8)Volen tornar a entrar, no els ho deixen fer. 9) Altres continuen a dins. 10) Hi ha disputes a les portes per accedir al local. 11) No s’entén la decisió. 12) Tots han pagat l’entrada. Uns estan fora i altres dins. 13) Ha de venir la policia. 14) La presència policial fa créixer la tensió. 15) Hi ha el temor que s’acabi la festa. 16) Els joves estan més i més enfadats. 17) Mentrestant la policia ajuda a desallotjar les persones de la sala. 18) Crits, insults, empentes, fortes discussions i, finalment, cops dels uns i dels altres a tort i a dret. 19) La policia prova d’esvair la multitud. 20) Els joves planten cara. Resultat: aldarulls i destrosses al carrer. Continua llegint »
Escrit per
xavierpastor | 01/09/2011
Categories: Admin. Pública i Desenvol. Local, General
Tags: Ajuntament, Colossos, conflicte públic, governs, incivisme, joves, Lloret de Mar, procés, símptomes, turistes, vandalisme, violència, Xavier Pastor resolució conflictes |
Finalment el programa ja té data d’inici. L’11 de novembre serà la data prevista per començar el primer programa de postgrau amb titulació pròpia en “Màrqueting digital i xarxes socials” de la UdG “. Durant més de 100 hores, entre presencials i no presencials, els alumnes seleccionats en aquest programa tindran la possibilitat d’aprofundir en l’estudi del món digital, la social media i les xarxes socials.
El programa constarà de 4 mòduls diferents que aniran de l’estratègia digital , passant per un segon mòdul de xarxes socials i el seu rol en l’empresa, un mòdul específic que tractarà les eines de comunicació 2.0, i un darrer apartat on es tractaran els motors de cerca i les estratègies de posicionament.
El programa disposarà de professors de primer nivell: Marc Cortés, Jordi Perez, Pere Rosales i Montse Penarroya, Francesc Casadellà,… entre d’altres formaran part de la plantilla de professors que faran d’aquest programa, un curs de referència. Continua llegint »
Conèixer el que es diu, i com es diu de nosaltres, pot tenir un fort impacte en la nostra temperatura corporal. Disposar d’un termòmetre digital, altrament conegut com la reputació on line, esdevé bàsic si volem seguir sent competitius.
Us heu posat mai a pensar què diuen a la xarxa de la nostra empresa? Entenem per xarxa, a les diferents plataformes digitals que en els darrers anys han anat creixent d’una manera abismal: els facebooks, twitters i linkedins, així com els blogs, els fòrums i les webs, cada vegada més evolucionades, i més pensades per a compartir i conversar amb el consumidor. Plataformes que han condicionat la forma de comunicació i l’acceptació d’un internauta que cada vegada es creu més el que diuen els mateixos consumidors que no pas el que ens diuen les empreses de les seves pròpies marques. (Veure darrer article)
Però, com ens pot afectar el que diuen de la nostra empresa? O el que és més important: ens pot afectar?
Segons estudis recents, sembla ser que en un molt elevat percentatge dels casos, els consumidors poden arribar a canviar la seva opció de compra degut en gran part a les opinions, comentaris i suggerències que hom pot trobar a través del món digital. Si donem per bona aquesta dada, entendrem ràpidament que el que diuen i el que comenten sobre nosaltres pot generar un impacte molt fort sobre l’experiència i la relació dels nostres contactes, clients, observadors envers a nosaltres. Continua llegint »
Xavier Pastor i Mònica Buscarons.
L’escola viu un debat públic tant pels coneixements i competències adquirides pels estudiants com pels comportaments dels joves dins i també fora dels centres. Uns comportaments que molt sovint es tradueixen en conflictes i que són un símptoma del 30% d’abandonament i de fracàs escolar actual a Catalunya.
L’escola és una institució bàsica per a les nostres societats afavorint la igualtat d’oportunitats de les persones. I malgrat aquesta magnífica posició, a l’escola se la crítica obertament, la majoria de vegades amb la voluntat d’oferir solucions. Així, l’escola és objecte de lluites polítiques, de males notícies als mitjans de comunicació, d’acusacions constants de les famílies, però també de denúncies per part dels professors i de reaccions de defensa de les direccions dels centres escolars. Tal és la seva centralitat avui, que a França, on és un dels pilars bàsics dels valors i de la societat, les escoles van ser atacades i cremades per joves als barris perifèrics de les grans ciutats, com a reacció a la seva manca d’oportunitats i a les barreres per ser algú en la societat.
Tot i que aquí no s’ha arribat a aquest nivell de violència, el conflicte ha esdevingut també un fenomen d’escola, tant per les persones a qui s’adrecen i acullen: els i les joves; per la finalitat que es persegueix: educar; com pels professionals que hi treballen i amb una transcendental responsabilitat: el professorat. Entre mig hi ha les famílies, la direcció, les entitats, els governs, els mitjans de comunicació.
I què es pot fer? Què cal millorar? Des de la resolució de positiva conflictes proposem 7 coses, que es poden aprendre i posar en pràctica amb èxit: Continua llegint »
La sordesa és una discapacitat sensorial molt poc coneguda, malgrat tothom sàpiga què significa no sentir-hi, molts pocs coneixen les conseqüències reals de la sordesa.
No és comparable una persona sorda prelocutiva (s’ha quedat sorda abans d’ adquirir el llenguatge) o postlocutiva (la sordesa és posterior a l’adquisició del llenguatge). També és completament diferent una persona que té restes auditives aprofitables o no. Actualment, gràcies a avenços tecnològics, moltes persones que serien sordes profundes, poden sentir en més o menys grau, però no tothom li funcionen els nous aparells a les diferents solucions, de manera que se’ns presenta un gran ventall de tipologies i necessitats diferents.
A trets generals qualsevol persona sorda, el problema principal és l’accés a la informació, és a dir, tenim una barrera comunicativa molt important, ja que és la base de la socialització; quan la comunicació falla, les conseqüències són a qualsevol àmbit de la nostra vida quotidiana, des de l’oci, la formació, la vida laboral, etc. Si reflexionem en tot allò que fem cada dia que són actes comunicatius, ens adonarem de la importància que té poder expressar-nos, entendre, comprendre i poder gestionar la nostra vida de la forma més autònoma possible.
El col·lectiu de persones sordes està dividit en dos grans grups: els oralistes i els signants. Els oralistes són aquelles persones que es comuniquen a partir de la lectura labial i parla oral, els signants són aquelles persones sordes que utilitzen la llengua de signes per comunicar-se. Continua llegint »
Escrit per
oriolcesena | 05/09/2011
Escrit per
admin | 12/05/2011
Facebook · Inscriu-te
Segueix-nos a Twitter
