“Conflicte públic. 30 articles breus sobre la resolució de conflictes a Catalunya”, de Xavier Pastor i Eduard Carrera, XXXII premi Serra i Moret del Departament de Justícia

Comenta-ho

Volem felicitar efusivament a Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del “Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària”, guardonats pel Premi Civisme, modalitat assaig, Serra i Moret que els ha concedit la Generalitat de Catalunya, pel llibre “Conflicte Públic.30 articles de Resolució de Conflictes a Catalunya”.

D’esquerra a dreta, Eduard Carrera i Xavier Pastor recullen els guardons del Premi de Civisme 2014 en la modalitat d’assaig que els entrega la Consellera de Benestar Social i Família, Hble. Sra. Neus Munté, i el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Sr. Ramon Terrassa. Foto d’Ariadna Giménez.
Enhorabona companys per la feina ben feta!!!

Escrit per Fundació UdG: Innovació i Formació | 17/11/2014
Categories: Admin. Pública i Desenvol. Local, Empresa i Economia, General
Tags: |

Com puc realitzar pràctiques en una empresa o institució?

Comenta-ho

Què són les pràctiques en empreses o institucions?

Les pràctiques en empreses o institucions permeten que l’estudiant d’un grau, màster o postgrau, apliqui i ampliï els coneixements adquirits durant el curs realitzat i desenvolupi noves competències que el puguin ajudar en la seva activitat professional.

Modalitats de pràctiques

Hi ha dos tipus diferents de pràctiques: les curriculars i les extracurriculars. Les pràctiques curriculars són aquelles que formen part del pla d’estudis, és a dir, que equivalen a un mòdul, matèria o assignatura.

En canvi, les pràctiques extracurriculars, no formen part del pla d’estudis. L’estudiant pot optar fer aquestes pràctiques de manera voluntària. Per conèixer tots els requisits, cal informar-se en cada centre.

Característiques de les pràctiques

1. Totes les pràctiques externes tenen un límit d’hores que estableix cada centre, per això, recomanem informar-se del límit màxim d’hores que es poden efectuar. Per exemple, la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació, ofereix en alguns màsters propis i postgraus la possibilitat de realitzar pràctiques. El nombre màxim d’hores que l’estudiant pot fer és de 600 hores.
2. El tutor de l’empresa assignat, conjuntament amb el tutor assignat pel curs, s’encarregaran de dur a terme el seguiment i donar suport a l’estudiant en pràctiques.
3. S’haurà de firmar un conveni entre l’empresa o institució, el centre i l’estudiant.
4. Per últim, les pràctiques podran ser remunerades (en concepte de beca o ajut a l’estudi) o no remunerades. En el cas que siguin remunerades l’empresa haurà de vetllar perquè es cotitzi a la Seguretat Social i haurà d’aplicar la retenció d’IRPF.

Qui pot realitzar les pràctiques d’empresa?

Les pràctiques les podran realitzar tots els estudiants matriculats en un grau, màster o postgrau, que ofereixin aquesta opció, han d’estar vinculades amb la titulació cursada i hauran de ser compatibles amb l’horari del curs (veure requisits de cada centre o titulació).

Escrit per Fundació UdG: Innovació i Formació | 10/04/2014
Categories: General
Tags: , , |

Estudia a la UdG! Xarxa Vives i ajuts DRAC

Comenta-ho

Xarxa Vives, Ajuts DRAC

Què és la Xarxa Vives?

La Xarxa Vives és una institució sense ànim de lucre que amb la col·laboració de 21 universitats públiques i privades de Catalunya, País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, volen fomentar un espai sense fronteres utilitzant la mateixa llengua en comú: el català. Tenen per objectiu afavorir la mobilitat dels estudiants d’aquests territoris.

Formació a la Xarxa Vives

Hi trobem tres formacions diferents, a continuació, s’expliquen breument en què consisteixen cadascuna:

-Guia d’estudis: tots els graus i llicenciatures que es realitzen a cada una de les universitats participants en la xarxa vives.

-Guia de cursos de llengua: diferents cursos d’idiomes d’anglès, català, italià, francès, xinès, espanyol, rus i alemany en els territoris que en formen part.

-Guia de cursos d’estiu: podràs trobar una guia de cursos d’estiu que es realitzen entre els mesos de maig i octubre.  Aquests cursos van dirigits a estudiants de grau i de postgrau de les universitats que composen la xarxa, tot i que està obert a tothom. A més, aquests cursos són susceptibles a reconeixement acadèmic per part de la universitat d’origen (abans de realitzar un curs, informar-se amb la facultat). Des de la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació podràs trobar tots els cursos d’estiu que realitzem i la matrícula oberta d’aquests a partir del 9 de maig.

Ajuts a la mobilitat: DRAC

Per facilitar la mobilitat dels estudiats, hi ha els ajuts DRAC:

-DRAC Estiu: faciliten ajuts als estudiants per realitzar els cursos d’estiu a un lloc diferent on s’estudia habitualment.

-DRAC Formació Avançada: va dirigit a estudiants de doctorat o de màster oficial universitari perquè puguin assistir a activitats, seminaris, cursos… d’altres universitats.

-DRAC Hivern: aquests ajuts van dirigits als estudiants que volen realitzar algun curs o seminari que no es contempli en els cursos d’estiu i que la seva durada sigui inferior a 15 dies lectius.

-DRAC PDI: ajuts els professors universitaris perquè puguin impartir docència en català a una altra universitat de la regió vives (en una distància superior a 50 km).

-DRAC PAS: ajuts per al personal d’administració i serveis perquè pugui realitzar una estada (no superior a 5 dies laborables) en una altra universitat i per l’assistència de jornades o organitzacions relacionades amb el lloc de treball (distància superior a 50 km).

Universitats que participen en aquests ajuts: Universitat d’Alacant, Universitat d’Andorra, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears, Universitat Jaume I, Universitat de Lleida, Universitat Miguel Hernández d’Eix, Universitat Politècnica de València, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de València i Universitat de Vic.

Per obtenir més informació sobre les universitats que participen en el projecte, visita la web oficial de xarxa vives: http://www.vives.org/

Escrit per Fundació UdG: Innovació i Formació | 03/04/2014
Categories: General
Tags: , , , , |

La importància de la formació continuada en les empreses

Comenta-ho

Aprenentatge permanent

Tal com vam comentar en l’article Coneixes tots els beneficis de la formació continuada? la formació continuada té avantatges tant a nivell personal com a nivell professional. En aquest article ens centrarem en els beneficis per l’empresa a l’hora de realitzar aquests tipus de formació.

Quins avantatges té l’aprenentatge permanent en una empresa?

Les empreses que aposten per la formació continuada dels seus treballadors permeten millorar la seva competitivitat (millor eficàcia dels seus treballadors)  i que aquests s’adaptin millor a les noves innovacions tecnològiques.  En estar el seu equip humà actualitzat als nous coneixements, fa que l’empresa tingui un valor diferencial respecte a la seva competència i, a més, que utilitzi recursos que sense aquesta formació no els hagués pogut fer servir.

Hem de tenir clar que aquest aprenentatge és una inversió a llarg termini ja que surt beneficiat tant l’empresari com el treballador.  L’empleat aportarà un valor afegit a l’empresa i a més, s’enriquirà de manera intel·lectual i personal de la formació, aportant una promoció personal i professional.

Finançament per realitzar aquest tipus de formació

Les empreses que tinguin la seu a Espanya i tinguin com a mínim un treballador, disposen d’un crèdit per poder realitzar aquest tipus de formació en forma de bonificacions en les quotes de la Seguretat Social (si vols conèixer més informació pots llegir la llei que regula  la formació professional: Real Decret 395/2007 de 23 de març.) A més, les empreses que concedeixin  permisos individuals de formació, tindran un crèdit addicional per la realització de cursos.

A qui va dirigit

La formació continuada va dirigida a PIMES i grans empreses de qualsevol sector que tinguin la seu espanyola i que cotitzin per formació professional.

Els treballadors que es poden bonificar d’aquests cursos són: els treballadors que estiguin en empreses privades, treballadors fixos discontinus que en aquell moment no estiguin treballant i treballadors acollits en una regulació d’ocupació.  Les empreses es podran bonificar els cursos de més de 6 hores de durada, tant de forma presencial, semi presencial o online.

NO es podran bonificar aquests cursos les persones autònomes i els funcionaris o treballadors d’una empresa pública.

Per últim, us volem recordar que des de la Fundació UdG: Innovació i Formació gestionem la bonificació de cursos a través de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo.

Escrit per Fundació UdG: Innovació i Formació | 27/03/2014
Categories: General
Tags: , , |

Coneixes tots els beneficis de la formació continuada?

Comenta-ho

Formació ContinuadaLa formació continuada neix per una necessitat en el mercat laboral d’adaptar-nos en un nou entorn socioeconòmic: la globalització.  En un món laboral on cada vegada és major l’oferta i on hi ha més persones competint per adquirir un lloc de treball, és necessari que l’usuari segueixi en una formació constant.

Per tant, podem definir la formació continuada com un conjunt de formacions que realitzen les empreses i els treballadors per així millorar les seves competències i qualificacions. Aquesta formació permet garantir a les persones una formació constant al llarg de la vida. Cal que les persones es puguin adaptar a una societat on els avenços tecnològics fan canviar constantment els sistemes de producció i els hàbits de treball.

Què entenem per aprenentatge permanent?

L’aprenentatge permanent o Lifelong Learning, és un programa d’acció per afavorir la formació al llarg del temps. Aquest programa aprovat pel Parlament Europeu i del Consell a l’any 2006 i s’aplica des de l’1 de gener del 2007 fins al 31 de desembre del 2013. El seu objectiu principal és que les persones puguin millorar el seu coneixement per així, poder aconseguir millors llocs de treball.

Dintre del Lifelong Learning s’inclouen programes com: el programa Comenius (per escoles), programa Erasmus (per universitaris), Leonardo da Vinci (per l’educació i formació professional) o Grundvig (formació de persones adultes).

Avantatges de la formació continuada

Permet que els coneixements adquirits al llarg dels teus estudis no quedin desfasats i així, aportar una millor eficiència en la teva empresa. Per exemple, un comptable és necessari que estigui actualitzat constantment en les reformes fiscals que pugui aplicar el Govern.

Per últim, fer referència que la formació va dirigida a tots els públics, és a dir, des d’estudiants a persones que estiguin en actiu.

Escrit per Fundació UdG: Innovació i Formació | 21/03/2014
Categories: General
Tags: , , , |

Aprèn sobre els ECTS

Comenta-ho

Aprèn sobre els ECTSQuins són els inicis del crèdit ECTS?

Aquest tipus de crèdit es va adoptar a l’any 1989, integrat en el programa Erasmus que actualment, està integrat dintre el programa Sòcrates. Inicialment es va dur a terme per la transferència de crèdits, és a dir, que aquest sistema permetia de forma més fàcil que els estudiants poguessin anar a estudiar a qualsevol Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). És per aquest motiu, que en la Declaració de Bolonya del juny de 1999 també es van establir els crèdits ECTS ja que afavoria la mobilitat entre els estudiants de diferents països.

Què són els crèdits ECTS?

El crèdit ECTS (European Credit Transfer and Accumulation System) és una unitat de mesura que determina la dedicació i el treball que ha de dur a terme l’alumne per superar una assignatura. Aquesta dedicació i treball inclou tant les activitats presencials (es duen a terme a classe) com les no presencials (dedicació a casa a través de treballs, estudi…), és a dir que no només té en compte l’assistència de l’alumnat sinó altres activitats com les hores de dedicació per estudiar un examen, períodes de pràctiques, treballs pràctics, seminaris… Destacar, que aquests crèdits en cap moment fan referència el nivell del curs.

crèdits només s’obtindran una vegada realitzat tot l’aprenentatge avaluant les competències que l’estudiant hauria d’haver adquirit. Per tant, podem considerar que un crèdit ECTS correspon de 25 a 30 hores de dedicació per part de l’alumne.

Avantatges dels crèdits ECTS

La utilització d’aquest tipus de crèdit permet la mobilitat dels estudiants tant nacional com d’estrangers i un major reconeixement acadèmic. D’aquesta manera, és molt més fàcil anar a estudiar a qualsevol altre espai d’Europa.

Escrit per Fundació UdG: Innovació i Formació | 13/03/2014
Categories: General
Tags: , |

“Conflicte Públic, amenaça o oportunitat?”

Comenta-ho


Daniel Tarragó, Xavier Pastor, Núria López, Enric Llauger, Jesús  Badenes i Lluís Cruz

Aplicables als conflictes públics actuals, les següents reflexions són  producte de la taula rodona amb el mateix títol en què vam participar el  passat 25 de setembre a la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació amb motiu de  la presentació de la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes  Públics i Mediació Comunitària de la UdG.

El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita  d’actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o  grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el  funcionament de la societat. El conflicte s’assoleix per mitjà d’una  escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus  i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt  importants.

En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels  casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una  solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d’una actitud positiva,  centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un  nou escenari d’acostament i de diàleg, negociar una solució  satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és  fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre  d’actors i l’espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la  capacitat d’implicar-se i participar; els governs, com a responsables de  l’estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als  mitjans d’informació que fan que sigui públic, publicitant i informant  la seva existència. Continua llegint »

Presentació del llibre electrònic “Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes”

Comenta-ho

Xavier Pastor, director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG).

El proper dimarts 21 de maig a les 19.30 hores a la sala Miquel Diumé  de l’Ajuntament de Girona es farà la presentació del llibre electrònic  “Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes”.

Aquesta presentació anirà a càrrec del Sr. Xavier Pastor, autor del  llibre; del Sr. Carles Puigdemont, Alcalde de Girona; del Sr. Jordi  Xargayó, director el Diari de Girona; del Sr. Joan Saurina, director de  la Fundació UdG; i del Sr. Enric Llauger, exregidor de l’Ajuntament de  Girona i alumne de la 8a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes  Públics i Mediació Comunitària.

Als presents s’els facilitarà un exemplar del llibre a partir de  l’accés gratuït per internet.

Es prega confirmació d’assistència al correu electrònic:

info@resoluciodeconflictes.org

Més informació sobre el llibre:

http://www.resoluciodeconflictes.org/news/ca_ES/2012/06/23/0001/conflicte-public

Quant costa resoldre els conflictes

Comenta-ho

Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)

Si vostè és una de les persones que composen el 83% que tenen un habitatge en regim de propietat a Espanya, segons dades de l’Eurostat del 2010, aquest article li interessa. Per si no ho sabia, Espanya i Catalunya estan, en comparació amb altres països, en les mateixes xifres de propietaris de vivendes que Romania, Lituània, Croàcia, Eslovàquia, Hongria, Bulgària, Estònia, Letònia i molt per damunt de les del Regne Unit, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, França, Àustria, Alemanya- tots per sota del 70% – i Suïssa –aquesta última amb un 55,7% de lloguer-. Però qui realment traurà profit d’aquest article són els més 2.750 administradors de finques col·legiats de Catalunya. Per què?

Fa pocs dies hem presentat l’estudi “El cost dels conflictes a les comunitats de propietaris. Cap un model més econòmic de la gestió dels conflictes”. Aquest és el primer treball a Catalunya en el que es xifren les despeses dels conflictes i de la seva gestió a les comunitats de propietaris per part dels administradors de finques.

Mentre que en altres països com, per exemple, els Estats Units es calculen aquests costos i l’impacte econòmic de la posada en marxa de les formules de la Resolució Alternativa de Conflictes en empreses i comunitats; a Catalunya, aquest estudi n’aporta les primeres dades.

L’esmentat treball xifra en més de 74.000 € de mitjana les despeses directes que han d’assumir els professionals de la gestió de finques a la demarcació de Girona per a diferents conflictes que apareixen en les comunitats de veïns. La dedicació en temps, la gestió de queixes i conflictes, i l’atenció telefònica són les activitats que generen major cost. Totes aquestes activitats tenen un caràcter permanent. A aquestes quantitats cal sumar els costos derivats de casos puntuals, com per exemple, la morositat i els conflictes amb llogaters que augmenten per l’increment d’impagats, un 60% els últims anys a Catalunya,  i de pisos en lloguer degut, entre d’altres, al descens d’un 21% de les rendes de Girona durant el 2012. Per a tot plegat, un professional de l’administració de finques dedica 7,2 hores de la jornada laboral. a la gestió de conflictes i un 40% de les comunitats administrades presenten conflictes habitualment.

I en aquesta situació què es pot fer? Continua llegint »

Londres, Salt, París i Los Angeles

Comenta-ho

Xavier Pastor i Eduard Carrera, director i coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)

Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar en aquestes quatre ciutats separades en el temps i l’espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l’aparició de la violència i la destrucció?

Fa més o menys un any a Londres la mort d’un jove a trets per la policia va provocar uns greus disturbis, inicialment a Tottenham i després a altres punts de la ciutat. No era el primer cop, però feia molt de temps que no tenien aquesta intensitat. Els darrers, al 1995, a Brixton es van donar també per la mort d’un jove custodiat per la policia després d’un robatori.

Aquest no és un fenomen aïllat, ni tampoc característic de Londres o del Regne Unit, ja que s’ha donat en altres ciutats de diferents països en diferents moments, però que s’han intensificat en els darrers anys.

A Salt, el gener de 2011, un jove cau d’un quart pis i mor a l’hospital després del robatori d’un ciclomotor i com a resultat de la persecució de la policia. Al carrer creix la indignació popular que es materialitza amb l’incendi de cotxes, contenidors, mobiliari urbà i en un conflicte de convivència entre habitants de diferents nacionalitats.

L’octubre de 2005 a Clichy-sous-bois, una banlieue – municipi de la perifèria- de París, un jove perseguit per la policia moria electrocutat i encenia l’espurna de la violència als carrers de la capital i a d’altres ciutats de França amb un balanç final de més de nou mil cotxes cremats i de desenes d’equipaments públics i d’establiments privats saquejats.

A la primavera de 1992 a Los Ángeles, als Estats Units, un jurat composat per blancs van absoldre els quatre agents de policia que varen agredir brutalment a un jove negre mentre eren gravats per una càmera. La sentència va fer esclatar la indignació popular provocant nits d’enfrontaments i desperfectes a la ciutat.

Però que tenen en comú tots aquest conflictes? Quina relació hi ha entre els fenòmens que es van donar a aquestes quatre ciutats separades en el temps i l’espai? Quins van ser els factors que van predisposar a l’aparició de la violència i la destrucció? Es poden repetir? Continua llegint »