Comenta-ho

Xavier Pastor.
Des de la neurociència s’ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d’atracció i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona.

Ens adonem del poder que tenen les paraules sobretot quan es genera un  conflicte i, especialment, si va en contra dels nostres interessos. Cada  cop són més els experts que ens aporten dades. Des de la neurociència  s’ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d’atracció  i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona.

 Al llibre “No pienses en un elefante”, George Lakoff, professor i  investigador de lingüística cognitiva de la Universitat de Califòrnia,  explica la importància en la selecció, ús i combinació d’unes paraules  que relacionades entre elles i incorporades en un discurs formen un marc  cognitiu que ens dota d’una manera d’interpretar la realitat, d’enfocar  determinats problemes i d’establir solucions. Amb aquest marc es reforça  i es crea un clima d’opinió.

I és que amb les paraules, una persona exerceix poder sobre una altra o  altres, com ens diu Steve Lukes a “El poder. Un enfoque radical” de tal  manera que la primera és capaç d’afectar els interessos en sentit  contrari de la segona.

 El millor exemple de l’ús de les paraules per exercir poder han estat  els governs del Tripartit. Precisament si per alguna cosa es van  caracteritzar els governs del Tripartit és per les declaracions i  contradeclaracions dels membres del Govern i dels responsables dels seus  respectius partits i grup parlamentaris. En el govern del Tripartit hi  parlava tothom i quasi sempre amb la voluntat de crear polèmica i  generar conflictes, per afectar en sentit contrari els interessos dels  altres.

Però també podem trobar casos interessants més enllà de la política,  concretament a la Fórmula 1. Aquest és un esport que mou quantitats  ingents de diners, amb un volum molt important de persones en les  estructures dels equips, amb multinacionals i empreses amb grans  pressupostos al voltant d’aquesta activitat i on les paraules de les  persones tenen el poder de generar tensions, disputes i conflictes  latents, sobretot interns, entre els responsables de les escuderies i  els seus pilots, i que habitualment es manifesten en els resultats de  les curses.

 Dues situacions recents concretes. El primer cas és del Lewis Hamilton.

 Durant tota la temporada, aquest pilot ha tingut l’escalf del seu equip  i ha obtingut podi en diverses carreres. Aquestes darreres setmanes s’ha  especulat que ha rebut ofertes d’altres equips i que podria marxar  d’allà on és. Casualment, Hamilton no ha aconseguit cap podi i fa uns  dies ocupava la 7a posició al Japó. Per contra, el seu company, Jenson  Button, va renovar el seu contracte i va guanyar la cursa. El segon cas  és el d’en Jaume Alguersuari, pilot català de l’escuderia Toro Rosso,  filial de Red Bull. Aquest pilot ha passat d’estar entre els deu primers  i d’assolir una meritòria 7a plaça al Gran Premi de Bèlgica a finalitzar  21è a Italia quinze dies després. Entremig de les dues carreres,  Alguersuari va manifestar el seu disgust per la renovació de Mark Weber,  segon pilot de Red Bull, ja que no s’havia respectat el compromís  comunicat a l’inici de temporada d’oferir el segon volant d’aquesta  escuderia al pilot que fes millors resultats a Toro Rosso. Alguersuari  va finalitzar 17è al Gran Premi del Japó.

 I és que si bé és veritat que parlant la gent s’entén -sempre que se  sàpiga i se sigui capaç d’aconseguir aquest resultat-, també queda clar  que parlant la gent s’enfada. Precaució, doncs, amb el poder de la les  paraules.

Sense Comentaris

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un Comentari